A l’hora d’informar d’un fet, cal donar les dades necessàries (on, quan, qui) perquè qui llegeixi o escolti la notícia pugui entendre què ha passat. Ara bé, quan es parla de xifres, és a dir, víctimes, nombre de robatoris, quilos de collita o gols marcats, és important exposar les dades absolutes i no abusar dels percentatges, sobretot quan es comparen aquests números amb els dels altres anys.
Per exemple. Un titular que digui: “Els accidents a la carretera GIV-65 han augmentat un 100%”. És molt? És poc? Ens hem de preocupar? Potser els accidents, “simplement”, han passat d’un el 2021, a dos el 2022. O encara més difícil: “Els accidents a l’AP-7 han augmentat un 32%”. Quants accidents hi ha hagut, 12, 90, 378 o 1.509?
És clar que un % ofereix molta més informació de cop, però cada persona ha de jutjar i interpretar els fets a partir de la seva visió, i per a fer-ho, necessita totes les dades, també les absolutes.
La societat actual gira al voltant de la immediatesa, i les informacions, cada vegada més es queden amb el titular i una mica de notícia. Un dels motius és perquè costa captar l’atenció de l’usuari, i els mitjans, per a fer-ho, escriuen un titular cridaner amb un percentatge que cridi quasi a la desesperació.
Cada lector interpreta una realitat diferent
També cal tenir en compte tots els factors d’aquell tema. Per exemple, podríem llegir una notícia o mirar un reportatge que expliqués que les víctimes de ciclistes a la carretera han crescut un 10%. Primera reflexió: “No pot ser, la gent no sap conduir, s’ha d’anar molt alerta, etc.”. Segona reflexió: Algú s’ha preguntat quants ciclistes hi ha més a la carretera ara que fa uns anys? Potser hauran augmentat els accidents de 100 a 110 (10%), però de ciclistes n’hi ha 450 més, és a dir, proporcionalment s’ha reduït el percentatge d’accidents respecte al total. Tercera reflexió: “les persones no es poden comptar amb percentatges, ja que no es poden dividir, i cada vida s’ha de comptar. És a dir, cada persona té la seva realitat i li pot arribar un missatge esbiaixat.
Aquesta qüestió va molt lligada a l’orientació del discurs de la informació, és a dir, a partir de quin punt de vista s’enfoca (tema que dona per escriure un article sencer).
És molt complicat escriure un titular perfecte, però no s’ha d’abusar dels percentatges. Cal apostar, sempre que es pugui, per dades absolutes.
Soc conscient que una de les limitacions dels mitjans és la llargada del titular, sobretot en paper o televisió. “És que a vegades es malinterpreten molt fàcil”, m’han comentat algun cop; “sí, però tinc dues línies, amb cinquanta caràcters, i les paraules no poden quedar tallades”, els responc. I en aquest sentit comprenc la situació, i no és fàcil fer un titular perfecte.
A partir d’aquí proposo: u, intentem no abusar dels percentatges; dos, si el titular per força (o perquè volem cridar l’atenció) n’ha de tenir, posem-los, però com abans millor, subtítol, entradeta o al principi de l’explicació, han de sortir les dades absolutes; tres, si ets lector, oient o espectador, no et quedis només amb la primera impressió, jutja-ho tu un cop sàpigues totes les dades. Potser aquella notícia que semblava tant, des de la teva opinió i amb les dades sobre la taula, no hauria ni de sortir als mitjans.
