La pantalla que mirem més avui en dia és la del mòbil, que ja supera, excepte en algunes qüestions laborals o professionals, l’ordinador i la televisió. És a dir, durant el nostre temps d’oci, i per alguns com jo, també de feina, la pantalla que mirem més és la del mòbil. I faig referència a la meva feina, de gestió de xarxes socials i comunicació, però estic segur que cada vegada més tasques, o accions concretes, es fan mitjançant el mòbil.
Per tant, si la pantalla per excel·lència és la de mòbil, el format per excel·lència és el format vertical, ja que és el que tenen aquests dispositius. És cert que poden girar-se i adoptar el format horitzontal, però ni tots els sistemes operatius ni totes les aplicacions permeten fer-ho.
Així doncs, si l’ordinador i la televisió perden pes relatiu sobre el mòbil, la disposició vertical ha de predominar cada cop més sobre l’horitzontal. Ara bé, les persones hem de canviar a la mateixa velocitat amb què les aplicacions s’adapten al format vertical. És a dir, la nostra feina de creadors de contingut, fotos i vídeos d’on anem i què visitem, ha d’adoptar més el format vertical. On mirarem les fotos del viatge a Porto? Al mòbil. Quedarem un dia i les mirarem a la televisió mentre berenem? No, passarem les fotos via WhatsApp, i els nostres familiars mentre s’esperen per anar al dentista hi donaran un cop d’ull. Així, els evitarem els sempre complicats girs de pantalla o de coll.
Hem d’adaptar el nostre contingut al format vertical i al funcionament dels mòbils
I quan les vulguem penjar a les xarxes socials, que això ja m’afecta més professionalment, veurem que les horitzontals costen d’enquadrar (la imatge quadrada sempre guanya) o tenen menys visibilitat, ja que ocupen menys espai a la pantalla. En aquest sentit, per exemple, fa mesos que Twitter va adoptar el format vertical, coneixedor que les fotos cada cop solen fer-se més així.
Els cotxes també en són un exemple. Alguns models com Volvo, Ford, Renault o Mercedes, ja col·loquen les seves pantalles d’informació i entreteniment en format vertical, ja que és així com estem acostumats a veure-les i mirar-les.
Potser és una qüestió generacional, perquè els mòbils fa relativament pocs anys que tenen tanta rellevància, però penso que cal incidir-hi per tal d’aprofitar el potencial de tots els continguts que creem. I tornant a l’àmbit professional: quantes fotos verticals sol fer un fotògraf d’un esdeveniment o d’una sessió? No dic que no se n’hagin de fer d’horitzontals, perquè sempre és bo tenir-ne, però sí que cal pensar en les dues disposicions.
Un estil per cada format
A partir d’aquí, m’atreviria (humilment) a dividir els continguts en funció de si són horitzontals o verticals.
Horitzontal: format més estàtic per mirar-lo amb més temps i calma, i amb un contingut més profund. Vídeos de Youtube i reportatges i anuncis a la televisió.
Vertical: format més dinàmic i lleuger, sense tant de contingut i amb més component d’entreteniment: vídeos curts de Youtube, Reels, històries d’Instagram, TikTok, etc.
En conclusió, cal pensar més en la verticalitat de les imatges i vídeos que fem. Des d’un punt de vista professional del món de la comunicació i les xarxes, sense cap mena de dubte, però des de la visió quotidiana i rutinària, també. El mòbil permet fer cada vegada més tasques i gestions, i cal adaptar la nostra manera de fer en funció d’aquests petits aparells.
