A vegades, podem tenir la sensació que escriure textos amb molts substantius ens permet obtenir un llenguatge més elaborat. A partir d’aquesta premissa, crec que s’abusa d’escriure en noms, quan en el moment de parlar, no els fem servir tant.
M’explico. Sembla que escriure, en una nota de premsa, per exemple, “els treballs consisteixen en la rehabilitació de la façana, el paviment de l’entrada, l’asfalt del carrer principal, la substitució de l’enllumenat i la remodelació de la caseta del guàrdia”, sigui redactar un text d’una manera més encertada. Des del meu punt de vista, però, no el fan més elaborat o amb més pes, ja que les persones no parlem així.
D’aquesta manera l’únic que provoquem és distanciar (i no la distanciació) el discurs del seu lector. Crec que és molt més lleuger i fàcil d’entendre dir: “els treballs consisteixen a rehabilitar la façana, pavimentar l’entrada, asfaltar el carrer principal, substituir l’enllumenat i remodelar la caseta del guàrdia”. A més, serà un text més. L’únic detall que caldrà canviar és la preposició, que haurà de ser A i no EN, ja que després hi ha un infinitiu.
Tornant a la qüestió. Escriure masses substantius, crec que complica el text a l’hora de llegir-lo amb paraules massa llargues que ens fan entrebancar, o no caben als titulars, etc. És el cas, per exemple: “La darrera sistematització, el continu esgotament i la nova heterogeneïtat del sistema de regadiu obliga…”. No parlem així, per tant, no escrivim d’aquesta manera perquè el text és complicat de llegir i poc atractiu.
Textos sencers amb aquesta fórmula
Aquestes frases me les he inventades, però amb la meva experiència com a periodista, i ara que ho visc des de fora també ho veig. I és que m’he trobat amb textos sencers amb aquesta estructura o manera de fer, és a dir, amb textos feixucs i una mica més avorrits. Almenys sí que trobem una cosa positiva en el primer titular: l’estructura és coherent, i expressa en substantius totes les accions que es faran. En aquest cas, penso que seria encara pitjor dir: “els treballs consisteixen en la rehabilitació de la façana, pavimentar l’entrada, que asfaltin el carrer principal, substituir l’enllumenat i la remodelació de la caseta del guàrdia”. És a dir, enumerar cada acció amb un tipus diferent de frase.
En un text seguit queda més dissimulat que en un informe amb punts, però també cal ser coherent. El lector comprendrà millor la frase si escrivim les accions de la mateixa manera: totes amb nom, totes amb verb, totes amb subordinada, etc.
En definitiva, crec que no hem de carregar un text amb molts de noms per voler fer-lo més seriós, institucional o el que sigui. El més important és que sigui prou lleuger, cosa que ja costa segons el tema. D’una banda, el lector ha de poder llegir-lo de manera fàcil i, de l’altra, ha de sentir-se còmode amb un registre que ell també faci servir.
